Fa poc vaig salvar la vida a un paio. Dit així, ja sé que sona unamica fort. Peró és la veritat. De vegades la veritat és forta. El paio a qui vaig salvar la vida té dos anys més que jo i em cau moltmalament. Ben mirat, potser des que li va passar alló em cau una micamillor, peró només una mica. De fet no ho sé. No seria el seu amic per res del món. Segur que us esteu preguntant qué va passar, qué vaigfer. Potser m'imagineu com un heroi. Algú que va pel món salvant vides o salvant mons. Que du una capa i una «S» llampant a la samarreta. No us ratlleu. Soc un paio com tots, peró una mica més estrany. Em penso que si no fos estrany, les coses haurien estat diferents. D'aquellamatinada gairebé no en tinc records clars. Tot va ser cosa de tres oquatre segons. Gairebé no vaig tenir temps ni de pensar, peró si deformular-me una pregunta horrorosa: «I si no faig res ».
