Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma. I després, quatre anys més tard, en vaig veure un altre. El primer fantasma eraamable, fins i tot feia bona olor. De nards. Era lÆesperit de Beatriz Obregón, gràcies a ella vaig trobar les Llàgrimes de Shiva, uncollaret extraordinari que havia estat perdut durant setanta anys. Elsegon fantasma va ser molt menys amable. Feia por i, sens dubte, nofeia olor de nards precisament. Vaig tenir una topada desagradable amb ell a la Mansió Kraken, poc després de sentir a parlar per primeravegada del Cercle Escarlata, una obscura i sinistra secta tan antigacom el temps. Aix. va passar lÆestiu de 1973, quatre anys després dela meva estada a Villa Candelaria, la casa dels oncles i de lescosines, els Obregón. AIXÍ COMENÇA LA CONTINUACIÓ DE LES LLÀGRIMES DESHIVA. TÆAPASSIONARÀ!
