Cada nou llibre d'Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa. Enaquest que acaba de publicar, l'escriptora adverteix: "Les quatrepeces finals d'aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidelals fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules -i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida". I les altres peces? Les altres avancen de dret cap al mistericontingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat -i l'excitació- que significa formar part de lavida: tot aix., Alice Munro ho diu com si fossin "les primeres i lesdarreres paraules" -les que sospesa, amb tot el seu talent i des d'una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostraèpoca.
