Veus al ras és la história d'un home que cada setmana apareix davant d'una casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no tornar-hi mai més, iara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i s'expressaamb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú. I és lahistória d'una dona que escriu tot alló que no diu l'home mut, el quis'atura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans deperdre la paraula i el seny. Ella s'obstina a recompondre'n la vida através dels retalls que en coneix: la infáncia explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta grácia i s'han ulcerat, l'oïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents peró també dels absents... "Veus al ras" és el tapís dels amants, una novel·la queatrapa com un nus de paraules que s'estreny cada vegada més. Un textexcepcional, beckettiá, podríem dir sense abús, si no fos que és unaobra de Sebastiá Perelló.
