Un llum que crema

Va ser, secret, un rusc vermell: magrana supervivent del darreresplet. Avui, en canvi, és el cadàver d'una fruita: per dins, conserva un gruix de grans desfets, negrós, velat de podridura blanca. I, comla sang que es va escorrent del xai penjat, se n'ha escolat el sucvinós fins a l'última gota. Fosca, ingràvida, la carcassa unes bastescastanyoles branda agafada al branquilló espinós, deixada de la mà dedéu del vent.