De profundis

«... No tinc ni cinc i no tinc cap sostre. Peró en aquest món hi ha coses pitjors que aixó. Parlo amb tota franquesa quan et dic que, abans que sortir de la presó ressentit contra el món, demanaria pa de porta en porta amb molt de gust. Si no em donessin res a casa del ric, em donarien alguna cosa a casa del pobre. Els que tenen molt, sovint són avars; els que tenen poc, sempre ho comparteixen. No em faria ben res dormir a l herba fresca a l estiu, i quan arribés l hivern aixoplugar-me al costat del paller calent o sota el cobert d un gran corral, sempre que tingués el cor ple d amor. Ara em sembla que les coses externes de la vida no són gens importants...»