Vuitanta-sis contes

Traduït a més d una dotzena de llengües, la crítica europea harelacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primerllibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unánimementcom una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panoramaliterari local i a la configuració d una llengua literária moderna igenuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i L illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l exigéncia i elrigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interés popular, com a El perqué de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). Avui Monzóha revisat tots els seus contes publicats fins ara, aplicant-hiaquella mateixa exigéncia i rigor. Vuitanta-sis contes n és elresultat. El lector hi apreciará el millor Monzó.