Ola Yevguénieva, Véra-Margarita Abansérev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vólkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconegutsabans que Anastássia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per ami, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé enels seus relats acaba configurant la história d'un territori i d'unpaís que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podriaser susceptible d'ésser pensada com una enorme fábula, la história de Rússia del darrer segle i mig Un país tan gran que sembla mentida quepugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que haprovocat i patit sismes que es noten arreu del globus... I com siaquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquestscontes descriuen un arc históric que va des d'aquell principi delstemps que és el segle XIX fins les línies aéries de baix cost. Des dela recreació d'algunes fábules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparéixer el lloc en elno-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Sóncontes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixesexistencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats...