L'any 1935 els Durrell (la mare i els quatre fills adolescents) es van traslladar a l'illa grega Corfú, on van viure fins a l'esclat de laguerra. Per al més petit de la casa, en Gerald, apassionat delsanimals, no hi podia haver un destí millor, perqué alló era ple delirons, sargantanes, escarabats, rat-penats, mussols i tota mena debestioles que ell es delia per observar de molt prop... tan de propque no va trigar gaire a omplir el seu dormitori d'animals que en untres i no res van ocupar tant la casa com el jardí. I per si amb aixóno n'hi hagués prou, la residéncia familiar era també el punt detrobada d'altres espécimens del tot inclassificables: estrafolarisconvidats de la seva mare o dels seus germans que no podien estar-sede provocar situacions hilarants. Amb un afinadíssim humor anglés, Gerald Durrell, com ja havia fet a La meva família i altres animals (1956) i Ocells, bésties i parents(1969), comparteix en aquest llibre, que tanca la trilogia de Corfú, alguns dels episodis més divertits de la seva extraordináriainfantesa.
