Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma. I després, quatre anys, en vaig veure un atre. El primer fantasma era amable, fins i tot feia bona olor. De nards. Era lÆesperit de Beatriz Obregón, gràcies a ella vaig trovar les Llàgrimes de Shiva, un collaretextraordinari que havia estat perdut durant setanta anys. El segonfantasma va ser molt menys amable. Feia por i, sens dubte, no feiaolor de nards precisament. Vaig tindre una topada desagradable amb ell a la Mansió Kraken, poc després de sentir a parlar per primera vegada dÆEl Cercle Escarlata, una obscura i sinistra secta tan antiga com el temps. Això va pasar lÆestiu de 1973, quatre anys després de la meuaestada a Villa Candelaria, la casa del soncles i de les cosines, els Obregón. AIXÍ COMENÇA LA CONTINUACIÓ DE LES LLÀGRIMES DE SHIVA. TÆAPASSIONARÀ.
