La Irene acaba de sortir del psiquiàtric després de dos anysdÆinternament. Viu sola i no té ningú que la pugui acompanyar en elseu procés de tornada al món real. Per aix., per recomanació del seupsiquiatre -a qui odia- i per poder adaptar-se a la seva nova vida, comença a escriure les seves pors, la ràbia, els dubtes i els atacs ala realitat i a ella mateixa en uns quaderns, a manera de diari. Entre les seves línies, carregades dÆironia i dÆobsessions, descobriremquina és la hist. ria de la Irene i què és el que lÆha duta atrencar-se. O, com diu ella, a apartar-se del món. Anna Maria Villalonga ens presenta un joc metaliterari a estones dolçi, en altres moments, dÆuna acidesa que ens fa estremir. Una obra quefa visible una malaltia mental que es mostra sense pudor i senseestigmatitzar-la, fins i tot amb ajuda de la ironia.
