Raimon Panikkar ha estat «el primer catalá, el primer espanyol i elprimer indi» a impartir les prestigioses Gifford Lectures, l'encárrecde les quals constitueix una mena de «Premi Nobel del pensament». Pronunciades els anys 1988-1989, el text de les lli Çons va serreelaborat durant vint anys, fins a la seva publicació en anglés pocsdies abans de la mort de l'autor. Es tracta, per tant, de l'últim gran text de Panikkar, probablement el seu llibre més important en el camp filosófic. Raimon Panikkar convida a superar l'escissió entre teologia ifilosofia, entre mythos i logos, entre Orient i Occident, i formulaamb precisió i gosadia les seves objeccions al relat científicdominant i, sobretot, a la manera com el llegeix habitualment l'actual societat tecnocientífica. Panikkar aprofundeix en les sevesintuïcions sobre l'estructura triádica o trinitária de la realitat-que comprén el diví, l'humá i el cósmic-, cosa que el condueix aqüestionar obertament el monoteisme i a veure en l'harmonia la viaoberta vers l'experiéncia integral del tot.
