Doble joc de tres és la narració d, un joc eròtic que esdevéobsessiu, la descripció d, un procés d, enviliment que sotmet, i trastorna, la voluntat del personatge. Qui proposa el joc, i endeixa constància del dia a dia, com si d, un dietari es tractés, tot i ser conscient dels perills de la juguesca, de l, engany quedu implícit i del perjudici que pot causar-li, no pot evitartransformar-se en addicte de la perversa partida que ell mateix haengegat. Allò que havia de ser un entreteniment de seducció, una forma imaginativa i plaent de trencar la rutina conjugal, esdevé enobstinat capteniment. I perquè cap obsessió no és prou compacta, hiha, en el relat de la infàmia, la dispersió d, un pensament morbós que, adesiara, s, entretén en l, entorn de la lucidesa. Lagelosia i el sentiment de propietat són, finalment, a l, origen de l, aberració, de la pèrdua de la raó. Del crim, potser.
