Visc, I Visc, I Visc

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refariamai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba endesastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal. Visc, i visc, i visc és un llibre de memóries, peró un llibre dememóries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en qué laseva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenesde vida, en les quals retrobem a l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista, és mare, viatjera, escriptora, ara estáenamorada, i ara amb el cor trencat, o solitária, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllá de les seves experiéncies, espléndidament narrades, el llibre ens interpella profundament: quéfaríem si la nostra vida estigués en perill Com reaccionaríem I quéestaríem disposats a perdre, o a donar a canvi Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori / testimoni de la fragilitat i lavulnerabilitat de l'existéncia i un cant lluminós a la vida, a nodeixar-nos perdre, ni véncer, i aprofitar cada minut i cada batec. Afons.