Nits de pau occidental

La poesia d'Antonella Anedda és capaç d'atènyer l'invisible i d'evocar tant les absències com les mancances, amb un llenguatge acuradíssimque destil·la l'esplendor d'allò velat o suggerit i el doble movimentd'un mostrar o insinuar. Una visió aparellada a allò que Louise Glückanomena «la llum brillant que passa a través d'una cambra fosca». Alhora, la seva litúrgia poètica, essencial i nua, es troba semprevinculada als detalls eloqüents, capaços de fer-nos arribar el perfum, el tast i l'ànima de les coses, en dialèctica constant amb la fràgili vulnerable existència. És una poesia magnètica i intensa, d'unaelegant profunditat i impregnada d'una pietat que uneix el jo amb elnosaltres en l'exploració del dolor del món. I tot i que _Nits de pauoccidental_ pren com a inspiració els fets dramàtics que van des de la guerra del Golf fins al llindar del conflicte de Kosovo, els seusversos -com en els grans clàssics- traspassen temps i espais i ensremeten a una fulgurant actualitat. La traducció d'aquesta obra, acàrrec de Nora Albert, va merèixer el XVIII Premi Jordi Domènech.