No resideixo, visc

Rose Ausländer (Czernowitz, Bucovina, 1901 Düsseldorf, 1988) és una de les veus més escruixidores però també més lluminoses de l'Europa delsegle xx. Forma part de la tradició jueva nascuda de la diàspora i ésun testimoni de la barbàrie i l'holocaust. L'escriptura és una recerca de la identitat per aquesta dona, víctima d'exilis, que va viurequatre anys al gueto de Czernowitz. Escriure li donava força percontinuar viva entre la pèrdua múltiple de pàtria, llengua, identitati família. La seva obra consta de cap a tres mil poemes, que tractensobre la pàtria, la infantesa i la joventut, el judaisme, la Xoà, l'exili, la llengua com a vehicle d'expressió poètica, com a ofici icom a pàtria, i, finalment, sobre l'amor, sobre la vellesa i la mort. Aquesta selecció, traduïda per Feliu Formosa i amb pròleg de laprofessora Heike van Lawick, posa a l'abast del lector l'obra d'una de les més grans autores -i víctima de les més grans desgràcies- delsegle passat.