Cadàvers ben triats

La mort és un fet d'alló més natural que desespera, commou, afligeix, esglaia, sorprén o, fins i tot, allibera els qui, de moment, tenen lasort de ser-ne testimonis, no pas protagonistes. El tránsit cap al'altre barri -una millor vida, com diuen els optimistes- es repeteixen cada una de les dotze narracions que composen Cadávers ben triats. D'una mort amb carácter retroactiu fins a la de l'ingenu deixeble d'un mestre que, convertit en agent de viatges, li'n proposa un al mésenllá perqué es cobreixi de glória. En cada ocasió, peró, i tal com ha de ser, al final sempre queden uns supervivents que podran continuarla história fins que els arribi l'hora. Un cas més aviat singular ésel que explica la mort de la memória d'un ordinador que hauria permésrefer la vida i miracles de tota una generació literária. Tot i quepensem que a la seva edat ja s'hi hauria de comen Çar a capficar, l'autor ha envernissat totes aquestes históries amb més humor quepreocupació.