El Robert seu al Portal de l'Angel amb una llauna per a les monedesentre les cames. Toca una harmónica i té al seu costat un carro desúper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plástic. De lacadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penjauna cámera fotográfica de joguina d'un taronja cridaner. Tot i elsvint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, lescelles gruixudes, la pell fosca. El gest d'apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls. El cor se'm dispara. Vint anys. El so del'harmónica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d'unabanda de dixieland. Reculo i aprofito l'entrada d'una botiga perobservar-lo amb prou calma. La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola refor Çada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer. La inquietud em paralitza. Si voleu més informació, no usperdeu la página del Facebook de L'últim dia abans de demá.
