Mossén Ballarín no ha volgut escriure les memóries que li han reclamat diversos lectors i també personalitats com Josep Benet, peró habastit una obra única i original que conté i explica la seva visió del món i les seves vivéncies. Josep M. Ballarín és un home lliure ipolémic, divertit i profund, afable i incómode, popular i elitista. Amb paraules del seu amic Jordi Pujol, és un capellá culte que devegades es fa passar per mossén Tronxo. Si hi ha algú pocconvencional, és ell, en va dir Pasqual Maragall. La seva heterodóxiali ha comportat més d'un problema, peró no li ha impedit ¡-alcontrari- la creació d'una obra literária de gruix, des de Francesco, l'any 1967, fins avui. Jaume Huch, que coneix com pocs la persona, el personatge i l'obra de Josep M. Ballarín, ha llegit, rellegit i subratllat els seus textos in'ha extret el canemás que és la base de les seves idees i el seupensament. Són textos breus, frases i aforismes, agrupats per temes, sovint interrelacionats, que confegeixen el retrat estimulant d'undels intel·lectuals més lliures i originals de la seva generació.
