Malgrat que Ramon Llull hagi escrit més de 250 obres, algunes de tan monumentals com el Llibre de contemplació, la brevetat, la concisió i la síntesi van ser sempre ideals perseguits i preuats per l'autor. Tot i així, és especialment a partir de 1290 que Llull mostra un interés i una atracció notables per diversos tipus de formes sentencioses i aforístiques, entre les quals cal comptar el proverbi; hi descobreix una forma literária molt dúctil que atresora un potencial persuasiu i didáctic remarcable. Si als Proverbis de Ramon (1296) l'autor n'explora totes les possibilitats pedagógiques i les aplica a un ventall molt ampli de disciplines, en les dues col·leccions incloses en aquest volum s'ajusta als límits habituals del génere i ofereix pautes de conducta i consells morals als lectors, tot i que els confereix, com és usual en les seves propostes, un carácter marcadament personal. La present edició dels Mil proverbis (1302) i dels Proverbis d'ensenyament (1309 ) s'ha bene ciat d'un estudi sistemátic d'aquest génere en l'obra de Llull, ns ara parcialment desatés, i és la primera que té en compte la totalitat de la tradició textual de cada col·lecció.