«Sóc rápida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva ávia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou rápid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perqué acasa el que es podia fer avui no es deixava per demá). I, si no eraexterminat, s'autoexterminava». La Nes és una psiquiatra dequaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del tempsanormalment accelerada. Filla d'un cirurgiá d'una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Rápids i els Lents. La dona velo Ç és una original mirada del gran «mal»contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'ámbits deles nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que és«important» del que és «urgent».