Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres, dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li agradaven, ningú d'aquesta ra Çano li feia el pes: el to verd de la seva pell, els ulls -d'un verd tan fosc que semblava negre-, les mans-urpes, delicades i esmolades, comdisposades a donar instruccions..., a part d'aixó semblaventerrestres, llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada, una mica sibilant, ritualitzada. Qué en volien, d'ell L'havien fetanar fins a Neutrax, un petit satél·lit artificial a dos dies deviatge de Mart, amb l'oferta d'un treball increïblement ben pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer cárrec de qualsevolnau. La menaria on volguessin. El que el molestava era l'espera.
