L'autor narra uns records que l'han marcat durant la seva infáncia iadolescéncia de fill d'exiliat republicá a Fran Ça, a Tolosa de Llenguadoc primer i després a París. En ocasió de la desaparició delseu pare, Nónit Puig i Vila, rabassaire i republicá, fa un elogivibrant d'un home que el va marcar, una generació que va patirconflictes mundials i viure uns destins tant inesperats comdesesperats. Més enllá dels valors republicans, l'autor no mostra capnostálgia, i opta per una reflexió crítica i l'acció política. Unareflexió que el portará a ser sovint molt crític i marginal dins lamaquinária implacable dels grans partits polítics de l'época. En viure i descobrir Catalunya durant la transició democrática, desmitifica la idealització que havia cultivat durant un llarg exili i encompensació descobreix un país i una gent que l'entusiasma.
