La cultura txeca dels anys seixanta del segle passat va gaudir d'unasorprenent vitalitat: la literatura, el teatre i el cinema mostravenuna originalitat i una diversitat excepcionals, en viu contrast ambl'accelerada descomposició de les estructures polítiques i els embatsd'una fèrria censura. Aquesta obra conté dos textos del granintel·lectual txec: el seu discurs al Congrés d'Escriptors de 1967, en el qual defensa valentament l'autonomia de la cultura i la llibertatdels creadors, i Un Occident segrestat (1983), un extens article queen el seu moment va desfermar un viu debat polític a les principalspublicacions culturals europees. En el context del seu petit país, enplena dictadura comunista, l'autor es pregunta pel pes de la barbàrieen la història i en la vida dels éssers humans, i de manerapremonitòria adverteix de les amenaces de Rússia (llavors la Unió Soviètica) enfront de la resta d'Europa.
