De quantes maneres diferents es pot escriure la mateixa hist. ria? Cinc? Deu? CENT? En aquest llibre, l'autor s'ha imposat fins a 116construccions diferents. El punt de partida és simple, banal, amb unpunt de surrealista i tot. Per què? Doncs perquè del que realment estracta aquí és de jugar. De vegades forçant la gramàtica, dÆaltres, la sintaxi. A voltes parteix de figures ret. riques o bé de diversostipus de text. Recorre també un ampli període temporal passant delcatalà antic al rabiosament actual, gens normatiu. Sense oblidar laideologia, el to o els camps semàntics que ens endinsen enterminologies diverses. De tant en tant, fins s'imposa algun repteparticular (sense la segona vocal, amb cent paraules exactes...). Elque importa de veritat és jugar, divertir-se... i que funcioni, ésclar. I per què aquest joc? Doncs... Per què no?
