«Quan vaig comen Çar a reunir dades per trobar un fil conductor de lahistória d'un barceloní, que vaig batejar com Onofre Bouvila, vaigdescobrir fins a quin punt imperava l'oblit. Molt poca gent sabia quehi havia hagut una Exposició Universal el 1888 i que aquesta exposició havia estat el tret de sortida de la Bar - celona moderna. Poca gentsabia com es va planejar i construir l'Eixample i qué hi havia abanson avui hi ha carrers, passejos i rambles. Ningú tenia una idea clarad'on vivien els rics i on vivien els pobres i com es relacionaven elsuns amb els altres. I amb prou feines es trobava documentació sobreaquests temes. Reu - nir aquests documents fragmentaris iconvertir-los en un relat coherent va ser una feina que em va tenirentretingut bastants anys, segurament els més gra - tificants de lameva vida d'escriptor.» Ara La ciutat dels prodigis surt de nou a lallum en versió catalana traduïda per Xavier Lloveras. Com en altresocasions semblants, em pregunto qué significa - rá per a un noulector. Fa uns anys jo vaig escriure una novel·la. Ara és la novel ·la qui ha de parlar amb la seva própia veu.» Del Próleg d'Eduardo Mendoza A cavall entre la novel·la histórica i la novel·la picaresca, La ciutat dels prodigis, publicada per primera vegada l'any 1986, éstot aixó i més: un monument lite - rari a una ciutat, una de les obres que més han alimentat el mite i més s'han acostat a la utopia de «lagran novel·la sobre Barcelona».
