Una novel·la que posa en qüestió la veracitat d'un relat convertit enmite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durantla Guerra Civil. Maria Sans i Moyà podria ser la infermera que el novel·listanord-americà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava decorresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola ien qui s'hauria inspirat per escriure Per qui toquen les campanes. Així ho creu l'arquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa d'ella seixanta anys més tard per explicar-l'hi. Amb aquest punt de partida, l'argument de Fins on arriba la memòria es desplega com un ventall per oferir una amalgama d'històries ques'entrellacen les unes amb les altres, totes a l'entorn d'un hospitalde les Brigades Internacionals.«Hi havia dones que es mereixien molt més que ella aquellprotagonisme, va pensar. Dones que van lluitar contra el feixismeabans, durant i després de la guerra. Dones que van continuarcomprometent la seva llibertat, la seva integritat física, posant enperill fi ns i tot la seva vida».
