La comunitat jueva de Ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. Temps després, el narradorevoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgés a la crua persecució. Un procés de creixement que seria marcat per la preséncia encegadora, en el límit entre l'amistat i l'amor, d'una noia, Micól Finzi-Contini, el personatge més suggestiu de l'autor. Retrat d'Itália, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de Ferrarra que Bassani fa a El jardí dels Finzi-Contini -transportada amb éxit al cinema per Vittorio de Sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l'oblit col·lectiu i individual. I és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadament, profundament, el lector.
