Una tarda de diumenge amb els nens. Una setmana a Tossa, en un hotel. Una excursió amb uns amics a Roma. Cartes escrites i enviades. Cartesescrites i sense enviar. Moments d'espera, de desig, de solitud. Fotos dels nens rient. Papers i clips de cabell al pis. Piles de roba sense planxar. Insomni... A Un any de divorciat Josep M. Fonalleras, undels escriptors més destacats de les lletres catalanes, ens obre elcor en un relat contundent i emotiu, peró també humorístic idesenfadat: «Ho deia el cantant: "L'anno che sta arrivando, tra unanno passerá, e io mi sto preparando: é questa la novitá". Ha passatun any, aixó és inqüestionable. Les vegades que he cantussejat aquesta lletra sense saber ben bé si era optimista o pessimista, si era unpreludi o un corol·lari! El cert és que ara tampoc no ho sé. Podríemdir que la novetat és que ja hi estic més avesat, no sé si preparat. I el que ningú no em negará és que l'any ha passat i que n'estáarribant un altre.»
