El meu Barça

Vaig néixer culer i moriré culer. No hi ha res comparable a vestir-se amb la samarreta blaugrana. Acabo de fer l'última roda de premsa coma jugador del Bar Ça i tinc una sensació ben estranya: de felicitat inostálgia, tot alhora. Sé que no tenia altre remei que marxar pertrobar la felicitat. Si no era feli Ç al futbol no ho podia ser a lavida. El futur encara s'ha d'escriure, peró dotze anys després d'haver arribat al Bar Ça, ara que estic a punt de pujar a l'avió que em porta a Roma, una pila de records se m'amunteguen i em ve al cap unapregunta: com he arribat fins aquí Bojan Krkic.