Teniu a les mans una nova fita en la celebrada trajectòria poètica de Feliu Formosa. _El temps sofert_ conté dos llibres: el fulgor poèticde _Sovint el somni_ i la recomposició existencial dels _Haikus deconvalescència_. D'una banda, una vintena de poemes lluminosos que són una festa de la imaginació literària i, de l'altra, una _suite_ detrenta-cinc haikus magistrals, amb el relat d'un conflicte moralcarregat d'humanitat. Així, _El temps sofert_ esdevé, alhora, un solllibre sobre la vida i sobre la capacitat o sobre la necessitatineludible de resistir. L'adjectiu 'sofert' autoritza dues hipòtesis, però sobretot posa al damunt de la taula la tercera opció: ferindissociables l'_haver sofert_ i el _ser sofert_. És la moral delcoratge, però no la del coratge cec, sinó la de la valentia de quigosa combatre per reconstruir sense autoenganys una enteresa fràgil. Valentia, i bellesa.
